Discusión sobre este post

Avatar de User
Avatar de Joan Badia

En primer lloc donar-te les gràcies pel teu esforç de fer divulgació de l’Anàlisi de conducta, no n’anem sobrats en general i des de Catalunya encara menys, serà que no som tant avançats com ens pensem.

Ha de ser un esforç important compaginar la feina de psicòloga amb mantenir una presència a les xarxes socials, tot i que estar present a les xarxes ja es pot dir que forma part de moltes feines.

M’ha agradat l’anàlisi que fas del comportament del teu hater, el trobo impecable però m’agradaria donar-te el meu punt de vista sobre el tema de la divulgació en català.

El català és una llengua minoritària com molt bé dius i per tant si no volem que desaparegui ens concerneix a tots mantenir-la viva en tots els àmbits. Això implica una discriminació positiva.

Es veritat que tots els catalans som bilingües però això no vol dir que les dues llengües català i castellà estiguin en igualtat de condicions. Utilitzar-les indiscriminadament va a favor del castellà. No existeix l’equilibri lingüístic perfecte, sempre hi ha una llengua que acaba dominant i fent desaparèixer l’altra. El castellà és la llengua dominant a Catalunya i el català la minoritària malgrat els esforços de discriminació positiva que s’han estat fent a través de la llei de Normalització lingüística o de tenir una TV en català. Tot i així el català està en retrocés en pràcticament tots els àmbits.

Això ens porta a avaluar la necessitat de que les persones que teniu una ressonància pública com és el teu cas i sobre tot quan es fan uns continguts de qualitat que la llengua catalana hi sigui present per, en les teves mateixes paraules:

"Obviamente creo que las lenguas minoritarias tienen que preservarse, en tanto que son cultura. Y entiendo que para que esto suceda, es mejor que las hablemos y las escribamos en el ámbito público y en el privado".

I aquí tenim el dilema 1, és millor arribar a molta gent per difondre uns continguts, o bé arribar potser a menys gent però al mateix temps mantenir una llengua que si no es fa servir com més millor acabarà desapareixent?

Dilema 2 Fins a quin punt tenim l’obligació com a catalans de fer servir la nostra llengua? És només un dret o també una obligació?

Com en la majoria dels dilemes no hi ha solucions perfectes potser i sobretot no n’hi ha que s’aconsegueixin sense esforç o sacrifici. En el teu cas la solució als dos dilemes ha estat escriure en castellà i obviar els valors que tu mateixa proclames a l’inici de l’escrit i que he reproduït.

El català pot acabar desapareixent o potser sempre tindrà una mala salut de ferro però si abracem el valor d’utilitzar la llengua majoritària per arribar a la màxima audiència aleshores segur que el seu futur pinta negre.

M’he allargat molt i em sap greu no haver sigut capaç de dir-ho en menys paraules.

Moltes gràcies pel teu esforç per transmetre l’anàlisi de conducta pots estar segura que seguiré llegint amb molt de gust.

Expand full comment
Avatar de Joaquín Albaladejo

Precioso artículo, tanto por el contenido, como por la aproximación al problema del uso de la cultura como arma (zapatilla😅) arrojadiza. Vivo en un entorno donde se usan 6 o 7 lenguas y sinceramente no puedo imaginarme un mundo más adormecedor que aquel en el que todos hablemos el mismo idioma y consecuentemente pensemos igual.

Expand full comment
15 comentarios más...

Sin posts